Etiquetas

Escriptores del segle XXI

Escriptores del segle XXI

«La meva tia, Mary Beton, això cal que us ho conti, morí d’una caiguda de cavall tot fent un tomb per Bombai. La notícia de l’herència m’arribà a la nit, al voltant dels dies en què s’aprovava al Parlament la llei a favor del vot de les dones. A la bústia em van deixar una carta de l’advocat i en obrir-la em vaig trobar que la dona m’havia deixat cinc-centes lliures l’any per tota la vida. De totes dues coses –el vot i els diners–, haig de confessar que els diners em van semblar infinitament més importants. Fins aleshores m’havia guanyat la vida pidolant feines als diaris, fent la crònica d’una fira d’ases o d’un casament; havia aconseguit quatre quartos posant adreces en piles de sobres, llegint a senyores velles, cosint flors de roba, ensenyant de lletra als nois d’un parvulari. Abans de 1918 eren les úniques feines a l’abast d’una dona. No cal, desgraciadament, que us expliqui amb més detalls les dures condicions d’aquesta mena de treball, perquè és molt probable que de dones que s’hi dediquin en conegueu personalment alguna; com tampoc la dificultat de viure dels diners que es guanyen, perquè potser ja ho heu intentat vosaltres mateixes. Però la cosa que m’ha quedat gravada com a mal molt pitjor que això és el verí de la por i el ressentiment que m’intoxicà tot aquell temps. D’antuvi, l’obligació, tothora, de fer una feina que no em venia de gust, i de fer-la, a més, com una esclava, afalagant i fent la gara-gara tota l’estona, cosa potser no sempre necessària, però que et semblava necessària, vist que no estava en situació de córrer cap risc; i amb l’additament de veure com el talent que, d’amagar-lo, et mories –insignificant però força valuós per a la seva propietària–, anava defallint, i amb ell tota jo, tota la meva ànima: dues coses que s’anaven convertint en el rovellament que rosega les flors de primavera, que es menja l’arrel de l’arbre. De totes maneres, com ja us he explicat, se’m va morir una tia; i ara cada cop que canvio un bitllet de deu xílings cau una mica del rovell i corrosiu; em desempallego de la por i del ressentiment. La veritat, vaig pensar, és que ara em faig creus, en recordar l’amargor d’aquella època, de com es canvia de caràcter quan disposes d’una renda fixa. Ara, res del món no em pot arrabassar les cinc-centes lliures. Tinc assegurat el menjar, la casa i la roba. I això vol dir que, no tan sols puc dir prou a escarrassar-me i treballar, sinó que també em posa fi al ressentiment i l’odi. Ara ja no odio cap home; cap home no em pot fer mal. De manera que, sense adonar-me’n, he anat canviant d’actitud vers l’altra meitat de la raça humana.» (Una cambra pròpia. Virginia Woolf) Escriptores del segle XXI, la nova guia de lectura.

Mujeres de Vila-real

Mujeres de Vila-real

Dossiers vila-realencs evoca este mes las mujeres de Vila-real, con motivo del 8 de Marzo.

Dos nuevas reseñas en Llibres de Vila-real : el último libro de Paula Bonet, 813 y el libro de recetas de cocina realizado por los alumnos del CEIP Pío XII.

Y, como siempre, no se pierdan nuestra sección de novedades para leer, ver y escuchar, actualizadas a 1 de marzo, y las Efemérides del mes, que podrán descargar desde esta dirección.